EL BLOC DE CINQUÈ: MEDI

BLOC DE LA PREHISTÒRIA.
FES CLIC AQUÍ

Aquí teniu un nou material molt interessant per trobar les respostes del dossier:Clicar

EDAT ANTIGA

POWER EDAT ANTIGA

VÍDEO COLUMNES GREGUES

BLOC DE L'EDAT ANTIGA. FES CLIC AQUÍ

ROMANS

ARQUITECTURA ROMANA

BLOC DE LA CÈL·LULA. FES CLIC AQUÍ

BLOC DE LA MATÈRIA.

FES CLIC AQUÍ

BLOC DEL MÓN DELS FONGS.
FES CLIC AQUÍ

BLOC DELS ANIMALS INVERTEBRATS.
FES CLIC AQUÍ

BLOC DE CATALUNYA.
FES CLIC AQUÍ

SORTIDA APROPA'T AL DELTA

CONEGUEM EL DELTA

QUÈ FAREM DURANT LA SORTIDA?

ACTIVITATS DE CATALUNYA
1-MAPES INTERACTIUS
2-EL RELLEU DE CATALUNYA
3-ELS RIUS DE CATALUNYA
4-GENMAGIC-RIUS DE CATALUNYA
5-PUZZLE-COMARQUES DE CATALUNYA

VÍDEOS DE CATALUNYA

MIRA ESCOLTA I COMENTA

Vídeo

VÍDEO

CATALUNYA DES DE L'AIRE.
FES CLIC AQUÍ

Prenem notes: EL CURS D'UN RIU.
FES CLIC AQUÍ

Cançó dels rius de Catalunya:

DOSSIER

UNITATS DE RELLEU DE CATALUNYA

ELS PIRINEUS	Els Pirineus és la unitat de relleu més important de Catalunya, és una serralada de grans dimensions. Es caracteritza per cims alts i valls profundes. A la part central hi ha els cims alts que sobrepassen els 3.000m com la Pica d’Estats que fa 3.143m d’altitud. A mesura que s’apropa a la costa es va reduït l’alçada. Els Pirineus es divideixen en dues unitats de relleu, el Pirineu Axial i el Prepirineu. El Pirineu Axial és la zona central de la serralada i està situada al nord de Catalunya, si troben les muntanyes més altes. El Prepirineu, és la serralada paral·lela al Pirineu Axial
DEPRESSIÓ O PLANA CENTRAL	La Depressió Central és la unitat de relleu que s’estén entre el Prepirineu i la serralada Prelitoral. Aquestes terres són gairebé planes amb grans valls i turons. A més d’aquesta Gran Plana a Catalunya també hi ha les planes litorals: -La Depressió Prelitoral que és llarga i estreta, es troba entre la serralada prelitoral i la serralada litoral. El seu relleu suau ha permès una important ocupació h -La Depressió Litoral una estreta franja a costat del mar -Les planes del Delta de l’Ebre, la del Delta del Llobregat i la Plana de l’Empordà.
SERRALADES COSTANERES	Les serralades costaneres són una unitat de relleu que s’estén del NE al SO del territori català i podem distingir dues subunitats: La serralada prelitoral és la més interior de les serralades costaneres i compta amb els massissos més importants. Serra litoral va vorejant la costa des de l’Empordà fins el camp de Tarragona.

DIVERSITAT CLIMÀTICA DE CATALUNYA

CLIMA DE MUNTANYA	El clima mediterrani d’alta muntanya, es localitza als Pirineus. Els estius són força frescos i els hiverns molt freds. Les precipitacions són freqüents i, a l’hivern, en forma de neu, especialment a les zones més altes.
CLIMA MEDITERRANI D’INTERIOR	El clima mediterrani d’interior, que es dóna a la major part de la depressió Central (Òdena). Els estius són molt calorosos, s’arriba amb facilitat a prop de 40º, i els hiverns molt freds, amb temperatures sovint per sota de 0ºC; les precipitacions són escasses.
CLIMA MEDITERRANI DE LITORAL	El clima mediterrani del litoral, es localitza en la franja costanera. Els estius són menys calorosos que a la zona interior i els hiverns són suaus, sobretot a les zones més properes al mar, i gairebé no hi glaça mai. Les precipitacions no són gaire abundants.
CLIMA ATLÀNTIC	El clima atlàntic, es dóna només a la Vall d’Aran. Els vents humits que vénen de l’oceà Atlàntic fan que les precipitacions es reparteixin al llarg de tot l’any. Els estius són frescos i els hiverns freds.

VEGETACIÓ DE CATALUNYA

Avui a Catalunya hi ha pocs paisatges vegetals naturals a causa de les transformacions humanes. N’han desaparegut molts boscos i s’han obert molts espais per a pastures, per conrear-los, per construir-hi habitatges i carreteres, etc.

VEGETACIÓ D’ALTA MUNTANYA	La vegetació d’alta muntanya: La vegetació que predomina és de boscos d’avets i de pins negres. Aquests arbres no perden la fulla, estan adaptats al fred i a la neu. Per sobre dels 2300 metres, i fins als 3000 metres, hi trobem prats d’herba. Als cims de les muntanyes més altes pràcticament no existeix vegetació perquè hi ha neu gairebé tot l’any.
VEGETACIÓ MUNTANYA MITJANA	La vegetació de muntanya mitjana: La vegetació és la que es troba entre els 700 metres i els 1600 metres. La vegetació més característica són els boscos de roures i de faigs. A Catalunya queden poques rouredes. Aquestes han estat substituïdes per boscos de pi roig i per pastures o matollars. De fagedes n’hi ha al Montseny i a la Garrotxa.
VEGETACIÓ TERRES BAIXES	La vegetació de les terres baixes : La vegetació creix fins als 700 metres. És una vegetació adaptada al clima: als estius calorosos i a la manca d’aigua. A la tardor els arbres no perden les fulles. L’alzina n’és l’arbre més típic. A molts indrets ha estat substituïda per una vegetació d’arbustos i per arbres com el pi pinyoner i el pi blanc. Als territoris més secs i calorosos hi creix la garriga màquia o garriga (margalló, garric, llentiscle).

XARXA HIDROGÀFICA DE CATALUNYA

	Els rius de Catalunya Els rius han tingut un paper molt important en el dibuix del paisatge de Catalunya i han potenciat al llarg dels segles l’activitat humana. Durant anys han dibuixat les conques i han excavat camins per anar de l'interior a la costa i a l'inrevés.
	Què és una xarxa hidrogràfica? És el conjunt de rius i afluents que neixen en una mateixa serralada i desemboquen en un mateix riu o mar. Diferents xarxes hidrogràfiques poden desembocar en un mateix mar, és el que anomenem vessant.
Pirineu-Ebre Pirineu-Mediterrània Mediterrània	El vessant mediterrani Al vessant mediterrani de Catalunya trobem tres xarxes hidrogràfiques: - La xarxa Pirineu-Ebre la formen els rius que neixen als Pirineus i aboquen les seves aigües al riu Ebre. - Xarxa Pirineu-Mediterràni la formen els rius que neixen als Pirineus i aboquen les seves aigües a la mar Mediterrània. Els rius d’aquesta xarxa són cabalosos (porten molta aigua) - La xarxa Mediterrània que la formen els rius que neixen a la Serralada Prelitoral i desemboquen a la Mar Mediterrània.
	El vessant atlàntic Només hi ha un riu que neix a Catalunya i desemboca a l'oceà Atlàntic: la Garona.